HABLAR PARA QUE TE ESCUCHEN

El nivel de actividad del entrenador es fundamental para que los jugadores esten, como se dice coloquialmente, por la faena. En este articulo os daré una serie de instruciones de lo que hay que decir y lo que no cuando nos dirigimos a los jugadores.
En primer lugar es importantisimo no agredir verbalmente a los jugadores, no utilizar expresiones que puedan hacer que se sientan mal, ya que esto solo encuentra aislamiento del jugador y desconcentración.
En otro orden de cosas cobra mucha importancia el tono de voz, cuando hablar bajo, cuando en voz alta. Dominar esto metodologicamente es un arma importantisima, si siempre gritas se acostumbraran a esto y dejara de causar el efecto deseado, si solo hablas en voz baja, o bien no te escucharan o bien dejaran de estar concentrados en la tarea para poder oirte. Por lo tanto alza la voz para captar la atención, reune al grupo si es necesario y habla en voz baja o muy baja cuando los tengas a tu alrededor, el nivel de atención aumenta.
Partimos de la base que tienes claro que estas trabajando y cuales son los objetivos de este trabajo. Entonces nos ponemos a "corregir". En primer lugar y tras un análisis de lo que los entrenadores estan diciendo en los entrenos, he de comentaros que normalmente utilizamos frases estereotipadas, sirvan de ejemplo; defiende, pasa, tira, ponte delante etc... este tipo de expresiones pueden en el mejor de los casos, con la practica, conseguir una respuesta inmediata pero por supuesto no interiorizable. Por el contrario utilizar expresiones como utiliza la mano mala, pasa con la mano exterior, dale la banda, ocupa el espacio libre, reemplaza, corta etc... consigue de inmediato que la tarea que el jugador esta realizando pase a ser pensada y por lo tanto interiorizada, eso si siempre que el jugador no se sienta agredido cuando nos dirijamos a él.
Resumiendo y para no hacerme muy pesado. Tenemos que ser concretos, hablar sin dañar su autoestima y hacerles pensar.

Full bàsic d'un entrenador d'escola

DEFENSA

SEMPRE FAREM DEFENSA INDIVIDUAL
TOT EL CAMP AMB INTENSITAT MAXIMA

· Cadascun al seu, pressionant la pilota, amb posició fonamental, i sense anar a robar la pilota.
· Mirar sempre la pilota i mantenir la posició: pilota-jugador-cistella.
· Vigilar i treballar les línees de pase.
· Pensar sempre i estar preparats pel bloqueig i el rebot.

ATAC

SEMPRE TREBALLAREM TECNICA INDIVIDUAL
PER DONAR RECURSOS TECNICS (1x1)

· Fonaments, donant èmfasi al gest tècnic: del bot, del joc de peus, del pase i del tir.
· Contraatac: amb atenció al 1r pase, utilitzant els tres carres, i el “corre, corre, corre”, amb joc ràpid d’espais.

Estic entrenant bé ?

El nostre coordinador, que és un pesat, diu que no estem entrenant bé. Després del primer trimestre, he analitzat el que jo he fet. I pot ser... podria fer molt més.

Hauria d’arribar més puntual a l’entrenament, preparar-ho tot, per que així, quan arribin els nens, ja podem començar l’entrenament, només tinc 75’, per tant he d’aprofitar millor el temps.

Crec que no estic preparant el entrenaments, si ho fes serien més intensos i dinàmics, i els meus jugadors no pararien un moment, per tant no baixarien la intensitat, aquesta maleïda intensitat que encara no tenim i que hauríem de tenir, junt amb agressivitat i concentració.

He de confessar un secret, no he llegit els apunts tècnics que ens van donar al començament de l’any, pot ser per això els meus entrenaments són una mica avorrits, molt repetitius i poc efectius, ho hauria de llegir, i principalment, aplicar el que està allí escrit, pot ser no... pensar i preparar millor els entrenaments.

Si preparés els entrenaments millor, inclouria tots el fonaments tècnics en cada entrenament, per tant no em deixaria cap. Botar com exercici bàsic i freqüent, així com el passe i els joc de peus, aquests passes que no arriben mai enlloc, perquè son bombejats i lents, en comptes de ràpids i picats; i la recepció, en aquest col·legi esperem que la pilota ens vingui a la mà, per que no l’anem a buscar; i amb el rebot passa el mateix, tot això ho he de treballar millor.

Sense oblidar la defensa individual tot el camp, i el tir, molt de tir combinat amb molta defensa, per no fer-ho avorrit, però tir al taulell que no està per fer bonic, el que fallem aquest col·legi sota la anella.

He de aconseguir que els nois i noies s’ho passin millor a l’entrenament, res de cues ni fileres, tots en moviment amb la seva pilota i molt moviment i intensitat, tornem a la intensitat; corre i corre, hem de corre encara més, he de pujar el ritme d’entrenament, per que com diu un gran entrenador: “es juga com s’entrena”.

Tampoc parlo amb el Rafa, el Diego o la Marta, per treure més profit del que ells saben, i millorar jo mateix. El que passa és que no hem crec encara que som Equip, som La Salle, i tindria que començar a fer-ho.

Això de pensar i analitzar com entrenador és molt divertit, ho he de fer més sovint, inclòs podríem fer alguna reunió amb el coordinadors i posar-los en dificultats amb les nostres preguntes i problemes, per veure que diuen ells que són tant llestos...

Per avui ja prou de bàsquet, cada dia m’agrada més ser entrenador de bàsquet, cada dia m’agrada més el meu equip, cada dia m’agrada més ser entrenador de La Salle.

1c1

Un entrenador de un equipo escolar me pedía ejercicios de 1c1. mi respuesta fue la siguiente:

1.- Analiza la situación que quieres trabajar, ataque, defensa, cerca del aro, lejos del aro, jugador con balon, jugador sin balon, primera linea de pase o no, jugador en velocidad, etc...

2.- En cada una de esas situaciones ¿que recursos técnicos-Tácticos quieres que tus jugadores apliquen?.

3.-una última pregunta, ¿tienen tus jugadores todos esos recursos?.

Evidentemente la finalidad del entrenador era que el jugador aprendiera a aplicar recursos trabajados, por lo tanto el trabajo del 1c1 debía ir dirigido a esos aspectos concretos.

Creo que el entrenador joven le da demasiada importancia al ejercicio como ejercicio, que tiene su importancia por supuesto, pero el saber que tenemos que trabajar en cada momento, y la progresión metodológica de este trabajo cobra mucha importancia (partiendo de la realidad de nuestros jugadores).

1c0, 1c1, 2c0, 2c2, 3c0, 3c3. por este orden y progresivamente. primero 1c0 variando las situaciones y los gestos tecnicos después que no falte en tus entrenos 1c1, el resto depende la edad y la progresión de tus jugadores.

Reglament de minibàsquet

Composició d'equips i alineacions

Els equips estaran formats per un mínim de sets jugadors i un màxim de dotze. Amb cinc o sis jugadors el partits d’han de celebrar. A la fase comarcal es permetrà fins a un màxim de catorze jugadors en acta, sempre que es compleixin les normes de sortides.

És obligatori que cadascun dels jugadors/es inscrits a l’acta juguin com a mínim una part complerta i seguida del joc, i cap jugador podrà jugar més de tres parts al llarg d’un partit.

Només podran efectuar-se canvis de jugadors/es al final de cada part i durant la quarta part. En cas de lesió d’un jugador, i prèvia autorització de l’àrbitre, se’l podrà substituir per un altre jugador/a. En aquest cas, comptarà com un període sencer jugat pel dos jugadors.

Un jugador que ha jugat els tres primers quarts, no podrà juga cap minut durant l’últim quart. El jugador que no hagi jugat durant les tres primeres parts, haurà de jugar la quarta de manera completa.